Un "senyor" vol denunciar al col·lectiu feminista La Fetillera per bruixeria

Document gràfic: cocoparisienne

   Aquest article dista molt de la línia editorial d'aquesta publicació, però de tant en tant donem altaveu a persones que no el troven en altres mitjans.

   Aclarit aquest punt... Anem per explicar la visita per sorpresa a la redacció, d'un "senyor" que vol protegir la seva identitat i procedència, i que ens venia a explicar els motius de la denúncia que vol interposar al col·lectiu feminista La Fetillera. El col·lectiu s'audefineix com: Un grup de dones del Lluçanès amb la voluntat de tenir un paper rellevant de la lluita feminista dins el nostre territori. 

Cosme Soler (més conegut en cert llocs com a Tarragó) admet que vol posar una denúncia per bruixeria i ens diu que de proves en té de sobres. 

En transcrivim una part de la conversa, perquè així no hi hagi males interpretacions. Va voler parlar amb el periodista home de l'equip, perquè "tu m'entendràs millor". Aquest "senyor" anònim, en Cosme, comença els seu discurs dient: "Jo no sóc pas masclista però..." i aquí comença una retahila del que per a ell són proves. (Per no ofendre la sensibilitat d'algunes persones n'obviarem algunes parts). "Per començar diuen que són feministes, ja em diràs, com si fos necessari..." continua dient "Tot això del patriarcat és una exageració", "Això de que guanyen menys diners per treballar el mateix, és perquè [...] "El que haurien de fer les dones és [...]", "que si són feminazis i [...]", etc. És a dir, tots els tòpics i estereotips d'un masclista de cap a peus, tot i que ell diu que no ho és i que no reproduim. Després d'atuar-lo un moment perquè està vermell com un tomàquet i una mica sufocat, just quan una gota de suor li entra a la boca, acaba el reguitzell amb... "Això amb Franco no passava, ni hi havia denúncies".

Després d'agafar més aire ens exposa més proves: "Fins i tot he sentit a dir a una Fetillera: nosaltres som les nétes de les brúixes que no vau poder matar." "No us sembla sufient aquesta afirmació? Està claríssim!". A més a més "Sé que es van reunir a Prats per fer un akelarre, i aquell dia, van acabar pintant una paret. Jo els hi vaig repintar hahaha, però les [...] es van tornar a reunir i la van tornar a pintar. Què s'han cregut!". "I per no parlar del nom del col·lectiu... està claríssim, jo no sé a què esperem." En aquests moments, té la vena jugular inflamada per sobre de les seves possibilitats i s'ensuma la mà que tenia l'entrecuix.

Soler, ha enviat una carta a l'alcalde de St. Feliu Sasserra perquè "es reobri el serrat de les forques i es facin judicis justos com els d'antes". 

Mentre no donem crèdit a tot el que estem sentint, en Cosme s'aixeca ràpidament i ens engega: "Marxo, que fa calor i les noies porten menys roba. Així se'm fa més fàcil identificar marques de brúixa. Dissimuladament frego l'esquena d'una dona amb aigua beneïda per pdoer distingir si aquesta té el senyal del dimoni, una marca com un peu de gall. No puc perdre més temps." D'una revolada agafa amb una mà el diari ABC que ja portava quan ha arribat, i se'l posa sota l'aixella suada. Amb l'altre mà ens diu Adéu com fent un senyal per demanar un taxi.

Acabem abruptament, com en la situació narrada. Esperem que les autoritats pertinents no li facin cas, o directament que l'institucionalitzin a ell.