Santa Maria de Merlès podria canviar el nom del municipi per Santa Maria de Llobregat

Santa Maria de Merlès: localitat de la comarca del Berguedà enclavada en el territori natural del Lluçanès. Un 78% dels veïns i veïnes que van votar al municipi (71 de 91), van fer-ho en contra d’integrar-se a la comarca del Lluçanès. Tot això, va passar a finals de juliol del 2015, quan les cigales canten arrapades als pins a tota castanya.

En aquells moments, el batlle de Santa Maria de Merlès, Josep Costa,va afirmar: “Ha estat un ‘No’ rotund, a curt termini no ens plantejarem formar part del Lluçanès". “S’ha de respectar el sentir dels veïns”.  “La gent de Merlès ho ha deixat força clar que vol quedar-se al Berguedà”.
No és d'estranyar ara, que hagi aparescut un moviment veïnal que demana el canvi de nom del poble. Joan Riu Poch, que ha estat qui s'ha adreçat com a portaveu a la redacció de La Rella Today per correu electrònic, i que vol seguir en l'anonimat explica que: "Per reforçar que el nostre poble, no vol ser de la comarca del Lluçanès, demanem que es faci el canviï per Santa Maria de Llobregat. Així, unirem més llaços amb el Berguedà." Cap al final del comunicat també s'hi pot llegir: "A més a més, el riu Llobregat té més glamour i més empaque que la riera de Merlès", afegint que: "Així també pujarem l'autoestima dels vilatans i vilatantes". De moment, el moviment ha fet arribar el mateix comunicat a la Generalitat perquè comenci la tramitació parlamentària, "o el que hagin de fer" diu Riu.

Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès comencen a construïr el mur "per si de cas, pot ser" que el Lluçanès sigui comarca

Foto: Pexels (Pixabay)

Han començat les obres de la construcció del mur que separarà les comarques d'Osona i el Lluçanès. La construcció s'ha iniciat a la zona fronterera de Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a la zona nord. El mur, com podeu comprovar a la imatge és de formigó i mesura 4,5 metres d'alçada, coronat amb trossos d'ampolla de vidre trencats que han anat recollint de Can Coma per reduïr despeses.
El mur, recorrerà de Nord a Sud els termes de Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. (Sobta escriure tants Lluçanès en aquesta notícia no?). En el mapa es pot comprovar per on passarà el perímetre, i com podreu comprovar, Sobremunt, que va votar que Sí al Lluçanès queda dins del mur. Això és, en paraules dels alcaldes de St. Boi i St. Bartomeu "per avaratir costos, sinó el mur seria molt més llarg". Sobten aquestes declaracions, ja que en la nostra investigació, hem descobert (i ara destapat) que la intenció dels dos consistoris és: "Que el mur no el pagarem nosaltres, ho pagaran els de l'altra banda" I hi han afegit "hahaha".

Davant la gravetat dels fets, vàrem transmetre aquesta informació al president del Consorci, ja que crèiem que era molt important que ho sapigués, i la seva resposta tranquilitzadora ha estat: "Que no pateixin els de Sobremunt, si cal, els hi enviarem avions de suport o els hi tirarem queviures amb paracaigudes". També hi va afegir tot emulant a J.F. Kennedy a Berlín.. "Jo sóc un Martinenc".

Però això no podia quedar aquí, i hem seguit investigant, per arribar a entendre els motius de la construcció faraònica. Les diferents tesis són aquestes:

-St. Boi de Lluçanès: "Ara que sembla, després de 2 anys de la consulta, que sí que sí que potser fan alguna cosa, val més iniciar les obres, perquè tothom sap que el mes d'agost és un mes tonto i després potser ens agafen amb els pixats al ventre." "Això de la comarca va a poc a poc, perquè va lluny. I després de tot aquest llarg temps, potser sí que faran un cop de cap".
-St. Bartomeu en una línia similar hi afegeix: "un cop creada la comarca, es generarà un fluxe migratori que hem de controlar, tothom hi serà benvingut, però gestionar la onada dels 5.000 habitants que vindran de l'altra costat massivament no serà fàcil." "I ara sembla que sí que sí, que ho tiraran endavant potser."
-En una direcció ben diferent, ens parla la Plataforma el Lluçanès és Comarca: "Serà al revés del que diuen. Volen crear un mur, perquè la seva ciutadania no fugi cap a la bonica, nova, pròspera i wonderland comarca". 

Altres testimonis ens aporten més informació o desinformació:
-La senyora de la foto anterior, una alpensina que va trobar la nostra fotògrafa a l'inici de les obres ens diu que: "Si l'han de construïr, que com a mínim hi posin un checkpoint aprop i que hi pugui passar un tractor." Resulta que li han partit un camp pel mig. Afegeix "si no ho fan, els hi fotré la merda per sobre." També ens pregunta si cal tornar a canviar els euros per pessetes els que quedem a la banda del Lluçanès.
 -Sobremunt: "Nosaltres ja comencem a aplanar camps perquè hi aterrin els avions que sortiran de l'aeroport de Prats".

De moment només hi ha 2 km construïts, però les expropiacions i les obres segueixen endavant. La resta de municipis que quedarien fora de la nova comarca, pel costat oest (Merlès i Sant Feliu Sasserra), a hores d'ara no tenen prevista la construcció de cap mur. Però mai se sap. 

Les pistes de pàdel d'Olost s'acabaran en "breu". Des de l'ajuntament s'afirma que ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí

Foto: Pixabay

Potser no us ho creureu, però les obres estan començades i sembla ser que s'acabaran aquest any. 

Diuen, diuen, diuen... perquè no hi ha cap resposta oficial, que hi ha diversos motius pels quals han tardat tant a acabar-se.

Al no haver-hi cap resposta a les nostres peticions per part del consistori, a part de la delcaració de que "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran", hem iniciat una investigació per resoldre el diuen, diuen, diuen. Nosaltres us ho exposem, i vosaltres arribeu a les conclusions.

Segons un home que rondava per la plaça, i que semblava "l'enterat" de torn ens ha explicat que: "Es veu que, l'ajuntament es volia estalviar aquests quartos, i anava deixant passar el temps per veure si també passava la moda. No els hi ha sortit bé, perquè al final les han hagut de fer." A cau d'orella ens diu que no ho diguem, però li ha confirmat un que està a un bon puesto que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran"

Foto: Pixabay

Segons una senyora que estava atenta a la conversa amb el senyor anterior, ha dit que això no era així: "El motiu pel qual s'ha anat endarrerint tot, és perquè l'arquitecte de l'obra és Santiago Calatrava, i que ja se sap, aquest home no acaba res a temps." De totes maneres, ella afirma haver escoltat per algun lloc que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran"

Segons el mossèn que aquell dia també estava a la Plaça: "L'ajuntament va fer la proposta al bisbat de poder fer les pistes a dins l'església, com que és tant gran, i així tenir-les cobertes d'una forma econòmica. El bisbat va tardar un temps llarg a contestar, perquè ja se sap que els bisbes tenen molta feina a... si... han de... i de... que no funcionava la impressora." I ha afegit que si Déu vol
"ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran".

Foto: Pixabay

Segons un correu que ens ha arribat a la redacció de forma anònima i que ha demanat màxima discreció si us plau (administrativa@ajuntamentolost.cat) el motiu és: "Quan es van demanar els pressupostos, encara es pagava amb pessetes, era a finals de 2001 i les màquines per pagar i obrir les pistes anàven amb monedes de 500. Això és un handicap ara que ja no es va amb aquestes monedes. Es veu que a ningú se li va acudir preguntar si es podia canviar per euros o fer el pagament d'alguna altra manera. Fins que l'altre dia, un regidor es va posar les ulleres del cerca i va llegir a la lletra petita: Màquina adaptable a euros quan es faci el canvi (2002). La resta ja ho sabeu." El correu acaba dient que, ha pogut escoltar en algun despatx que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran".

Aquests són els resultats de la nostra investigació periodística. Tot això són rumors, diuen, diuen, diuen... Vostres són les conclusions.

La victòria dels Carlins a Alpens es paga a 1.24, mentre que la dels Liberals es paga a 2.40. La casa d'apostes betlluç.cat té en compte l'estadística de les últimes edicions.

Aquest cap de setmana es celebra la Fira del Jovent a Alpens. Altra vegada, es tornaran a veure les cares Savalls i Cabrinetty, Liberals i Carlins. La casa d'apostes betlluç.cat, seguint les estadístiques de les últimes edicions a través d'un potent algoritme, ha establert les quotes de les respetives victòries. Si apostes per la victòri del bàndol Carlí, pots guanyar 1.24 euros per euro apostat. Mentre que si guanya el bàndol Liberal, pots arribar a guanyar 2.40 euros per euro apostat. En cas d'empat (taules), es retorna la quantitat apostada.

En cas de que vulguis apostar per altres opcions, també les pots trobar. Betlluç.cat amplia l'oferta d'apostes:

-Si cau en la batalla el comandant brigader Cabrinetty, cotitza a 1.15 euros.
-Si cau en la batalla és Savalls, la cotització puja a 3.50
-Si un fusell s'encalla, 2.50.
-Si li cau la gorra a un actor, 1.75.
-Si cauen més de dues gorres, 2.30.
-Si un/a visitant diu "ca macu és aquest poble" 1.35.
-Si un/a visitant surt amb el botó descordat després de l'esmorzar Carlí i del dinar de la Fonda 1.20.
-Si algú no pot sortir de la room escape de Cal Salau 2,45.
-Si Miquel del Roig no canta La Farola 45,87.
-Si Miquel del Roig tarda més de 15 minuts a canta La Farola 12.50
-Si el pesat de turno del concert, que sol anar mamat, no triga ni 10 minuts a demanar-li al Miquel la cançó de La Farola 6.70.

Les apostes estan obertes. Obrin joc.

Yu Saness l'empresari xinès que fabricava les enganxines del "Lluçanès és Comarca" pregunta si encara n'han de fabricar més.

Foto: TravelCoffeBook (Pixabay)

Yu Saness, l'empresari xinès responsable de la fabricació d'enganxines de la plataforma d'"El Lluçanès és comarca", pregunta que si encara n'han de fabricar més, perquè té la plantilla d'impremta feta i el taller apunt.

El senyor Yu, que està de visita turística a Catalunya, ha aprofitat per personar-se al Lluçanès i preguntar per aquest fet. Un altre motiu de la seva aparició, és que no recorda el número de Pantone del color "blau" de l'adhesiu. Després d'una breu discussió, Yu afirma que s'assembla al color de la llum superior d'un semàfor. Com el/la lector/a pot apreciar... l'empresari és daltònic. Els membres de la plataforma, arribant a aquesta conclusió i perquè no hi hagi confusions, li van passar el número corresponent 2035 XGC

Després de que la plataforma el rebés, Yu, ha marxat de la subcomarca molt confús, perquè no entén com poden demanar adhesius de "El Lluçanès és comarca", però no ho és. Tampoc entén el tema de la consulta a la comarca ni els resultats... però això tampoc ho entenem nosaltres.

Ara es pregunta: "I quan sigueu comarca, podré seguir imprimint adhesius? Amb quin text? I si no ho acabeu sent... tindria sentit que fes adhesius amb el lema: El Lluçanès va ser comarca? O el Lluçanès és adhesiu?". Com podeu comprovar, aquest senyor el que vol és vendre. També ens va preguntar si volíem que fessin els adhesius amb xinès, que està molt de moda en el món dels tatuatges. A part de tot això, també s'ha interessat per altra tipologia de merxandatge amb "El Lluçanès és comarca": palets per menjar, toros fets com de trencadís gauidinià, didals, spinners per la canalla, vestits de sevillana amb el text bordat, barrets mexicans, samarretes de la selecció de futbol de la comarca o aprofitant l'embranzida del pàdel en farà pales.
 

Unió del Lluçanès (UDC) encara existeix perquè no els hi ha arribat cap notificació de la dissolució del partit

Unió Democràtica de Catalunya (UDC Lluçanès) seguia activa fins aquest dissabte. Quan es van assabentar de la notícia només feien que negar-ho, que "no pot ser".

La redacció de La Rella Today es va posar en contacte amb la secció comarcal del partit, arrel d'una nota de premsa que comunicava que Unió Lluçanès estava preparant la campanya pel No al referèndum del setembre.

Un cop ens vam personar al local de la secció, ens va rebre en Josep Antoni Mentrestant i Tarragona. La notícia els hi va caure com un gerro d'aigua freda. En Josep diu que allà al local, "mai va arribar cap fax ni cap telegrama". "A més a més, tenim una màquina moderna, un ordinador IBM que funciona amb MS-DOS i no hem rebut cap mel." "Tenim un telèfon gòndola que sempre que sona, la Montserrat l'agafa, i ja et puc afirmar que en Duran i Lleida no ens ha pas trucat." "Potser van enviar una carta, però no tenim bústia, perquè per Sant Joan la van rebentar la canalla."

Després d'estar explicant el que havia passat, i mostrar-li les notícies a la tablet, en Josep va quedar gairebé paralitzat i no volia parlar. La Montserrat ens va dir, seguint en la fase de negació, que totes les notícies que els hi havíem ensenyat eren de premsa poc seriosa. De seguida els hi vam mostrar la mateixa notícia des del diari que volien veure, La Vanguardia. En aquells moments van afegir: "Si ho diu el conde..."

Ara no saben què passarà amb el local, que és propietat del partit, i té un deute d'uns 22 milions d'euros. Ahir mateix, els Mossos van precintar el local i potser (afirmen off the record) es subhastarà. 

Font gràfica: JohannesW (pixabay)

Abans de tancar l'edició d'aquesta notícia hem rebut un comunicat signat per en Josep i la Montserrat que hi diu: "Hem okupat el nostre lokal, i el declarem espai de llibertat. La decisió ha estat presa en Assemblea. Serà un lokal autogestionat, li agradi o no a La Caixa. Ens estan obligant a ser totes propietaries, a pagar 40 anys als bancs, a estar lligats a l'hipoteca i viure sota el terror de perdre el lloc de treball, a respectar la propietat privada per sobre de les necessitats de les persones, ens estan obligant a traicionar-nos a nosaltres mateixes." Aquest gir dels esdeveniments no sabem com pot acabar, en seguirem el cas.

Un "senyor" vol denunciar al col·lectiu feminista La Fetillera per bruixeria

Document gràfic: cocoparisienne

   Aquest article dista molt de la línia editorial d'aquesta publicació, però de tant en tant donem altaveu a persones que no el troven en altres mitjans.

   Aclarit aquest punt... Anem per explicar la visita per sorpresa a la redacció, d'un "senyor" que vol protegir la seva identitat i procedència, i que ens venia a explicar els motius de la denúncia que vol interposar al col·lectiu feminista La Fetillera. El col·lectiu s'audefineix com: Un grup de dones del Lluçanès amb la voluntat de tenir un paper rellevant de la lluita feminista dins el nostre territori. 

Cosme Soler (més conegut en cert llocs com a Tarragó) admet que vol posar una denúncia per bruixeria i ens diu que de proves en té de sobres. 

En transcrivim una part de la conversa, perquè així no hi hagi males interpretacions. Va voler parlar amb el periodista home de l'equip, perquè "tu m'entendràs millor". Aquest "senyor" anònim, en Cosme, comença els seu discurs dient: "Jo no sóc pas masclista però..." i aquí comença una retahila del que per a ell són proves. (Per no ofendre la sensibilitat d'algunes persones n'obviarem algunes parts). "Per començar diuen que són feministes, ja em diràs, com si fos necessari..." continua dient "Tot això del patriarcat és una exageració", "Això de que guanyen menys diners per treballar el mateix, és perquè [...] "El que haurien de fer les dones és [...]", "que si són feminazis i [...]", etc. És a dir, tots els tòpics i estereotips d'un masclista de cap a peus, tot i que ell diu que no ho és i que no reproduim. Després d'atuar-lo un moment perquè està vermell com un tomàquet i una mica sufocat, just quan una gota de suor li entra a la boca, acaba el reguitzell amb... "Això amb Franco no passava, ni hi havia denúncies".

Després d'agafar més aire ens exposa més proves: "Fins i tot he sentit a dir a una Fetillera: nosaltres som les nétes de les brúixes que no vau poder matar." "No us sembla sufient aquesta afirmació? Està claríssim!". A més a més "Sé que es van reunir a Prats per fer un akelarre, i aquell dia, van acabar pintant una paret. Jo els hi vaig repintar hahaha, però les [...] es van tornar a reunir i la van tornar a pintar. Què s'han cregut!". "I per no parlar del nom del col·lectiu... està claríssim, jo no sé a què esperem." En aquests moments, té la vena jugular inflamada per sobre de les seves possibilitats i s'ensuma la mà que tenia l'entrecuix.

Soler, ha enviat una carta a l'alcalde de St. Feliu Sasserra perquè "es reobri el serrat de les forques i es facin judicis justos com els d'antes". 

Mentre no donem crèdit a tot el que estem sentint, en Cosme s'aixeca ràpidament i ens engega: "Marxo, que fa calor i les noies porten menys roba. Així se'm fa més fàcil identificar marques de brúixa. Dissimuladament frego l'esquena d'una dona amb aigua beneïda per pdoer distingir si aquesta té el senyal del dimoni, una marca com un peu de gall. No puc perdre més temps." D'una revolada agafa amb una mà el diari ABC que ja portava quan ha arribat, i se'l posa sota l'aixella suada. Amb l'altre mà ens diu Adéu com fent un senyal per demanar un taxi.

Acabem abruptament, com en la situació narrada. Esperem que les autoritats pertinents no li facin cas, o directament que l'institucionalitzin a ell.

El doble de l'alcalde de Prats, Jacob Pomaire, demana un augment de sou

És sabut (potser llegenda urbana) que el fill de Saddam Hussein (i ell mateix) utilitzava dobles per desconcertar a rivals, per qüestions de seguretat i també, per aparèixer a llocs públics mentre el real  assistia a reunions secretes. Una dada, el doble d'Uday (fill Saddam), va sobreviure a 11 intents d'assassinat.

Foto: Pixabay

Jacob Pomaire, és el nom de la persona que treballa a temps complet fent de doble d'Isaac Peraire.

L'endemà de les eleccions municipals de Prats de Lluçanès, Jacob va rebre una trucada que li canviaria la vida. Reproduint les paraules del mateix protagonista: "Em vaig espantar molt quan em van preguntar si volia treballar de doble, pensava que seria una feina molt perillosa". En un inici, Jacob es va pensar que potser seria una broma telefònica d'en Peyu, però no va ser així. "Després d'estar una estona parlant amb l'interlocutor, vaig entendre que les meves funcions no serien de seguretat, sinó que només consistia en: parlar poc i tirar-se moltes fotos/selfies. Així que, em vaig relaxar... i la negociació del conveni va ser molt fàcil, ja que en aquell moment pensava que la feina seria bufar i fer ampolles". 

Ara però, tot ha canviat. Jacob demana ampliar el seu sou (que avui dia és de 2300 euros/mes nets) al·legant que "estic fart de tirar-me fotos i haver-les de penjar al facebook, twitter, instagram... n'estic fins els webs". Afegeix que "el conveni no contemplava fer de comunity manager i tampoc cobro plus per suportar a persones tant plastes". En un altre moment de la conversa ens diu que "no em paguen el quilometratge", mostra la seva animadversió per les camises de quadres i després d'estar plorant durant 5 minuts afegeix que... "sóc vegetarià, i a vegades he anat a dinar a casa de l'Isaac fet-me passar per ell clar, i per no aixecar sospites...". Amb aquesta frase va acabar l'entrevista. No es va voler cap foto del moment tampoc.

Des de la redacció de LaRellaToday mostrem el nostre suport a en Jacob i ens posem una medalla com a periodistes d'investigació per descobrir el secret de tanta fotografia. Som conscients de que potser fem caure un mite.

Aquest blog no té res a veure amb cap premsa/publicació seriosa com és La Rella

Qui escriu aquestes línies i les que vindran, Merluccius Merluccius, avisa de que aquest blog pretén ser (a vegades ho aconseguirà, d'altres no: satíric, irònic, sarcàstic, d'humor negre, humor blanc, humor groc, verd, antracita o marengo (sense discriminació). Ho escric tot perquè sovint veig confuses les línies entre unes definicions i unes altres. 

Però en tot cas, reitero, que no té res a veure amb la publicació original de La Rella i que fa anys que es publica al Lluçanès.

Twitter: @larellatoday i també a Facebook: La Rella Today