Nova proposta de turisme al Lluçanès: Ruta de la Mala Llet.

Foto: Cairomoon (Pixabay)

Després de l'èxit de la Ruta de la Llet, una "proposta agroturística del Lluçanès que permet visitar a diferents produtors i elaboradors de llet, formatges i productes làctics", apareix... La Ruta de la Mala Llet.

El consorci del Lluçanès, ha encarregat a un grup d'experts que creï aquesta nova ruta, la finalitat de la qual, és acabar "encabronat".
Els punts d'interès seran per motius d'interès arquitectònic, aromàtic, contaminant, bizarro, etc.

La ruta, començarà a Prats de Lluçanès, visitant el que va ser Puigneró. Seguidament, agafarem el cotxe o l'autocar i ens arribarem a Sant Feliu Sasserra, visitant l'entorn de Sanfeplast i les seves restes arqueològiques. La ruta continua direcció Olost, passant per davant dels "Silos" que hi ha a l'entrada del poble, entrant a mà esquerra (bé, és impossible que no els veieu). Avançarem cap a Sant Bartomeu del Grau, per fer un "de oca en oca i tiro perquè em toca" a una altra megaconstrucció del Puigneró. Aquí es farà una aturada llarga, perquè l'edifici és llaaaaarg i per veure imatges de com allà abans hi havia un turó. 
Per anar acabant, no podem fer aquesta ruta sense passar per una de les moltes granges (macrogranges porcines) que escampen sucs de purins sense cap mena de control o ètica (Qui ha escrit ètica? Ètica en una mateixa frase on hi aparèix la paraula purins? Però si és un oximoron. Ja deu ser culpa del becari això, que agosarat). Com que n'hi ha moltes, no hem indicat cap lloc en concret, es podrà escollir. Queden exempts de fer aquesta visita els turistes i les turisteses que vinguin de la plana de Vic, ja que allà van ben servits i la pudor ja no els hi afecta.

I per acabar la Ruta de la Mala Llet... Per si algú encara no en té prou... Sempre cal acabar en un punt àlgid, per crear un clímax inigualable: Visita final a Fumanya. Es farà una aturada a Sta. Creu per anar acostumant les fosses nasals, i per apreciar, que ja de lluny es detecten amb molta intensitat les seves flaires. Mica en mica ens hi anirem acostant, de tal manera que si algú és molt aprensiu/va pot parar i tirar enrere. Es recomana fer la visita a l'estiu, per posar-se més a la pell de la gent d'aquest poble.

Si en aquests moments encara no us ha entrat la Mala Llet... Potser és que veniu de Txernòbil o de Múrcia.

S'autoinculpa i ens respon sobre l'enigma de l'article de La Rella "Què passa amb els plataners"?

Un home d'avançada edat (no especifiquem l'edat per no ofendre a ningú), s'ha adreçat a la redacció de La Rella Today per autoinculpar-se dels plataners morts que hi ha a les carreteres del Lluçanès.

Foto: Mampu (Pixabay)

Segons l'article publicat a la revista (aquesta real) de La Rella: "Diversos veïns i veïnes dels pobles del nord del Lluçanès han fet avinent que alguns plataners centenaris no han brotat aquesta primavera. Es tracta d'alguns exemplars del Collet, altres propers a Can Coma, i altres fins a Cal Sant Ponç, al trencant de Sant Bartomeu del Grau."

Les causes d'aquestes morts semblen estar causades, segons la persona que confessa, pels orins que hauria anat dipositant a la vora d'aquests plataners. El senyor "X" ens transmet amb cara de preocupació que: "Tinc incontinència, i quan em ve, em ve. Paro el cotxe, i el que tinc més a prop solen ser els plataners. Sóc home d'anar a esmorzar bé per aquestes contrades, i després passa el que passa." 

Afegeix que... "Potser la culpa de que els meus orins causin la mort dels arbres, és que em bec l'aigua de l'aixeta." No direm el poble del senyor "X" per no causar alarma social. 

El seu relat segueix: "Ha de ser l'aigua, perquè la resta de coses que em bec són molt bones i també sanes: per esmorzar faig un sol i sombra, després un carajillo, i tot banyat amb vi negre que va molt bé pel cor. Per dinar faig un parell de cerveses abans de començar perquè diuen que són antioxidants, i afegeixo més vi negre per allò dels tanins, una mica de ratafia per pair, i un whisky perquè va bé per la circulació. Un parell de cerveses a mitja tarda. A vegades algun divendres també faig un parell de cubates si m'arribo al Puti de Nederland aquell (Això no ho apunteu que si se n'entera la meva dona em pela), tot i que només hi vaig per fer el beure eh! I per sopar, una mica de vi i un parell de pedres de licor d'herbes per anar a dormir. El normal que beu qualsevol persona vaja!."

Per acabar la confessió, i amb un posat de perdonavides ens diu: "Pixo als plataners, perquè a part de quedar a prop, la meva mànega és més aviat... hehe... que amb una alzina no faria, i com que els plataners fan un bon diàmetre de tronc... no voldran pas que causi cap accident oi?."

Com que no fem judicis, i aquesta investigació la porta la Diputació... esperarem a la seva resolució per veure si la culpa és o no del senyor "X". Si és el cas, li recomanarem que es presenti davant d'una comissaria. I tant si és el cas com si no, potser que es faci mirar els ronyons amb un especialista, que potser hi té més pedres que a la cantera de Carrara.

La Rella Today destapa el pla ocult del PHN per fer un pantà a Oristà.

Després d'una llarga investigació, la redacció de La Rella Today, hem descobert que hi ha projectat dins el Plan Hidrológico Nacional (PHN) la construcció d'una presa a Oristà.

Aquest pantà afectaria a tot el poble, ja que l'aigua arribaria fins a Sant Sebastià. L'hermita quedaria com una península, tal i com queda Siurana.

La investigació es va iniciar al descobrir que hi havia Fons d'inversió voltors (de Goldman Sachs, Las Vegas Sands amb el mateix Sheldon Adelson anant a dinar Cal Trumfo) que  estaven comprant terrenys a la Torre d'Oristà, i també Núñez y Navarro. A partir d'aquí es va anar estirant el fil i... consultant a l'ajuntament d'Oristà per una banda, i la documentació del PHN i l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) es va arribar a la conclusió de que alguna cosa molt gran passarà. 

El PHN ho contempla perquè "troben molta resistència per realitzar el transvasament de l'Ebre, i potser el transvasament de la Gavarresa no serà tant complicat a nivell social."

I pel que fa a la resposta de l'ajuntament és la següent:

"No ho veiem com un inconvenient, al contrari. Penseu que tenint la Torre d'Oristà, la repoblació de la gent que viu ara a Oristà serà fàcil i farà millorar molt el poble. Ja tenim pensats alguns canvis: L'Skyline de la Torre canviarà totalment, agafant com a emblema el seu més preuat edifici, que és el Pinsos Empire State Building. Aquest, formarà l'inici de la 5a avinguda, serà ben recta, seguint un tros de la carretera actual. Així mateix, el carrer de Baix serà la 1a avinguda i d'aquesta manera seguirà successivament fins a la 11a avinguda que és on ara hi ha el carrer Nou. La resta d'edificis ja vindran sols: un casino, una torre Agbar, unes torres Petronas... La part del nord serà un Business Center total. Mentre que a la part sud hi haurà un resort, ja que a la zona de Planoguera serà on començarà la platja creada pel pantà.

Pel que fa al carrer Mossèn Riba Pont, canviarà el seu nom i ara es dirà Broadway. L'alcalde diu que ho han decidit perquè no és ben bé recte i també perquè el carrer començarà a la Sala Polivalent, així que té tot el sentit que l'anomenem d'aquesta manera. El carrer de Baix serà la 1a avinguda. El que no tenim clar encara, és on farem el Central Park, però ja ho pensarem. Per acabar ha afegit, que si no espavilen a Tarragona, potser acabaran fent ells mateixos el Barcelona World."

L'ajuntament d'Olost ja coneixia alguns d'aquests plans i s'ofereix per acollir el museu de la terrissa dins l'espai Rocaguinarda.

L'ajuntament de Prats (que també tenien informació) té por que la Torre creixi molt, i després sigui qui reclami la capitalitat del Lluçanès. Per aquest motiu, des del consistori s'ha realitzat la sol·licitud d'aquesta infraestructura. Al·leguen que com a actual capital, les grans inversions han d'anar a parar allà. L'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) els ha respost que per molt que vulguin la presa a Prats, no té ni sentit i tampoc està justificada la seva funcionalitat. Un veí de la Torre ens ha dit: "Que se la quedin, i la fotin allà a Lourdes".

Sembla ser però, que hi ha moviment veïnal i que potser no es tira endavant. Avui hi ha un concert d'en Cesk Freixas a Oristà... Potser servirà per començar la reivindicació?

Uns narcotraficants es presenten amb to amenaçador a Perafita, perquè han sentit que hi ha molta coca

Foto: Pixabay

Divendres passat, a la població de Perafita hi va fer cap, una banda de narcotraficants molt perillosos. 

El motiu de la visita, segons ens confirma la dependenta del forn Franquesa (a partir d'ara "M". Lletra escollida a l'atzar), és perquè havien sentit a dir que: "Perafita és famosa, entre altres coses, per la coca." 

Us expliquem els fets, relatats per la dependenta (M) i un client (Jep) que hi havia en aquell moment fent un "carajillo".

"Resulta que va parar un cotxe aquí davant, i va baixar un home amb gorra, roba ample així com de raperu i un mocador a la boca. Jo no vaig veure que portés cap pistola, però en Jep si, tot i que creia que no era de veritat." Al entrar va dir:

Narco- Buenas tardes señorita. Solo le voy a hacer una pregunta... ¿Plata o Plomo?

M.- Ai noi, com li vagi millor... també acceptem targetes de dèbit i de crèdit.- (Li vaig dir això, perquè sap, vaig tenir un nòvio d'Argentina i sé que plata vol dir calerons).-

Narco- Parece ser que no me entiende señorita... Le he dicho que...

M.- (El vaig interrompre)- Oi tanto como le he entendido. ¿Que le ha dado un golpe de frío que lleve este pañuelo?

Narco- Señora... ¡Cállese carajo!

Jep- Maleducat! És manera de tractar així a una pubilla?

Narco- Usted, cállese abuelo “malparido”, “gonorrea”, “pirobo”, “hijueputa”.

M.- Tú! ¿Que te has creído Maleducado? (En aquells moments va aixecar la pistola, i en Jep va intervenir)

Jep- Ruc! Pebràs! Carnús! No ets prou gran per anar jugant amb pistoletes. Agafa una aixada si tens pebrots, i comença a cavar per fer algu de profit... cagamandúrries.

"En aquell moment, es va girar i va marxar corrents cap a la porta. El Jep el va seguir i el va veure pujar en un Renault Fuego vermell tunejat, duien la música a tope aquesta d'ara del reguetó i van fer derrapar el cotxe per escapar-se a tota bufa.

Al cap de mitja hora van aparèixer els mossos d'esquadra, amb la foto del cotxe aquest. Resulta que estaven buscant una banda molt perillosa de narcotraficants per la comarca. En saber això em va venir un "sofocón"!

Els mossos creuen, que el narcotraficant es va posar nerviós amb la seguretat i resistència que va notar en la M. i el Jep. Possiblement va pensar... aquests estan pitjor que jo, o bé que... aquesta gent és tant perillosa que no té por a la mort.

La M. ha volgut afegir que: "ara entenc, perquè algunes persones que treballem aquí i els amos, han trobat algun cap de cavall al llit." "Jo no me n'he trobat cap, el més estrany que m'ha passat és que un senyor em va fer un petó a la boca sense solta ni volta el molt porc."

Fins aquí la nostra investigació. Les conclusions a que hem arribat són:

1- Ha de ser una banda molt professional, ja que utilitzen tècniques d'ocultació com un Renault Fuego vermell, per passar desapercebuts.

2- Que no li direm a M. què significa això de fer un petó a la boca.

3- No creiem que tornin a pujar, perquè els mossos els van trobar més tard a la carretera de la Trona perquè un narco es va marejar i estava vomitant. Els van detenir a tots amb molta facilitat. 

4- Cal vigilar si posem la ruta més curta a les opcions del GPS. Et pot portar per carreteres complicades si no hi estàs acostumat/da.
5- Coca és una paraula polisèmica.

Santa Maria de Merlès podria canviar el nom del municipi per Santa Maria de Llobregat

Santa Maria de Merlès: localitat de la comarca del Berguedà enclavada en el territori natural del Lluçanès. Un 78% dels veïns i veïnes que van votar al municipi (71 de 91), van fer-ho en contra d’integrar-se a la comarca del Lluçanès. Tot això, va passar a finals de juliol del 2015, quan les cigales canten arrapades als pins a tota castanya.

En aquells moments, el batlle de Santa Maria de Merlès, Josep Costa,va afirmar: “Ha estat un ‘No’ rotund, a curt termini no ens plantejarem formar part del Lluçanès". “S’ha de respectar el sentir dels veïns”.  “La gent de Merlès ho ha deixat força clar que vol quedar-se al Berguedà”.
No és d'estranyar ara, que hagi aparescut un moviment veïnal que demana el canvi de nom del poble. Joan Riu Poch, que ha estat qui s'ha adreçat com a portaveu a la redacció de La Rella Today per correu electrònic, i que vol seguir en l'anonimat explica que: "Per reforçar que el nostre poble, no vol ser de la comarca del Lluçanès, demanem que es faci el canviï per Santa Maria de Llobregat. Així, unirem més llaços amb el Berguedà." Cap al final del comunicat també s'hi pot llegir: "A més a més, el riu Llobregat té més glamour i més empaque que la riera de Merlès", afegint que: "Així també pujarem l'autoestima dels vilatans i vilatantes". De moment, el moviment ha fet arribar el mateix comunicat a la Generalitat perquè comenci la tramitació parlamentària, "o el que hagin de fer" diu Riu.

Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès comencen a construïr el mur "per si de cas, pot ser" que el Lluçanès sigui comarca

Foto: Pexels (Pixabay)

Han començat les obres de la construcció del mur que separarà les comarques d'Osona i el Lluçanès. La construcció s'ha iniciat a la zona fronterera de Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a la zona nord. El mur, com podeu comprovar a la imatge és de formigó i mesura 4,5 metres d'alçada, coronat amb trossos d'ampolla de vidre trencats que han anat recollint de Can Coma per reduïr despeses.
El mur, recorrerà de Nord a Sud els termes de Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. (Sobta escriure tants Lluçanès en aquesta notícia no?). En el mapa es pot comprovar per on passarà el perímetre, i com podreu comprovar, Sobremunt, que va votar que Sí al Lluçanès queda dins del mur. Això és, en paraules dels alcaldes de St. Boi i St. Bartomeu "per avaratir costos, sinó el mur seria molt més llarg". Sobten aquestes declaracions, ja que en la nostra investigació, hem descobert (i ara destapat) que la intenció dels dos consistoris és: "Que el mur no el pagarem nosaltres, ho pagaran els de l'altra banda" I hi han afegit "hahaha".

Davant la gravetat dels fets, vàrem transmetre aquesta informació al president del Consorci, ja que crèiem que era molt important que ho sapigués, i la seva resposta tranquilitzadora ha estat: "Que no pateixin els de Sobremunt, si cal, els hi enviarem avions de suport o els hi tirarem queviures amb paracaigudes". També hi va afegir tot emulant a J.F. Kennedy a Berlín.. "Jo sóc un Martinenc".

Però això no podia quedar aquí, i hem seguit investigant, per arribar a entendre els motius de la construcció faraònica. Les diferents tesis són aquestes:

-St. Boi de Lluçanès: "Ara que sembla, després de 2 anys de la consulta, que sí que sí que potser fan alguna cosa, val més iniciar les obres, perquè tothom sap que el mes d'agost és un mes tonto i després potser ens agafen amb els pixats al ventre." "Això de la comarca va a poc a poc, perquè va lluny. I després de tot aquest llarg temps, potser sí que faran un cop de cap".
-St. Bartomeu en una línia similar hi afegeix: "un cop creada la comarca, es generarà un fluxe migratori que hem de controlar, tothom hi serà benvingut, però gestionar la onada dels 5.000 habitants que vindran de l'altra costat massivament no serà fàcil." "I ara sembla que sí que sí, que ho tiraran endavant potser."
-En una direcció ben diferent, ens parla la Plataforma el Lluçanès és Comarca: "Serà al revés del que diuen. Volen crear un mur, perquè la seva ciutadania no fugi cap a la bonica, nova, pròspera i wonderland comarca". 

Altres testimonis ens aporten més informació o desinformació:
-La senyora de la foto anterior, una alpensina que va trobar la nostra fotògrafa a l'inici de les obres ens diu que: "Si l'han de construïr, que com a mínim hi posin un checkpoint aprop i que hi pugui passar un tractor." Resulta que li han partit un camp pel mig. Afegeix "si no ho fan, els hi fotré la merda per sobre." També ens pregunta si cal tornar a canviar els euros per pessetes els que quedem a la banda del Lluçanès.
 -Sobremunt: "Nosaltres ja comencem a aplanar camps perquè hi aterrin els avions que sortiran de l'aeroport de Prats".

De moment només hi ha 2 km construïts, però les expropiacions i les obres segueixen endavant. La resta de municipis que quedarien fora de la nova comarca, pel costat oest (Merlès i Sant Feliu Sasserra), a hores d'ara no tenen prevista la construcció de cap mur. Però mai se sap. 

Les pistes de pàdel d'Olost s'acabaran en "breu". Des de l'ajuntament s'afirma que ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí

Foto: Pixabay

Potser no us ho creureu, però les obres estan començades i sembla ser que s'acabaran aquest any. 

Diuen, diuen, diuen... perquè no hi ha cap resposta oficial, que hi ha diversos motius pels quals han tardat tant a acabar-se.

Al no haver-hi cap resposta a les nostres peticions per part del consistori, a part de la delcaració de que "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran", hem iniciat una investigació per resoldre el diuen, diuen, diuen. Nosaltres us ho exposem, i vosaltres arribeu a les conclusions.

Segons un home que rondava per la plaça, i que semblava "l'enterat" de torn ens ha explicat que: "Es veu que, l'ajuntament es volia estalviar aquests quartos, i anava deixant passar el temps per veure si també passava la moda. No els hi ha sortit bé, perquè al final les han hagut de fer." A cau d'orella ens diu que no ho diguem, però li ha confirmat un que està a un bon puesto que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran"

Foto: Pixabay

Segons una senyora que estava atenta a la conversa amb el senyor anterior, ha dit que això no era així: "El motiu pel qual s'ha anat endarrerint tot, és perquè l'arquitecte de l'obra és Santiago Calatrava, i que ja se sap, aquest home no acaba res a temps." De totes maneres, ella afirma haver escoltat per algun lloc que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran"

Segons el mossèn que aquell dia també estava a la Plaça: "L'ajuntament va fer la proposta al bisbat de poder fer les pistes a dins l'església, com que és tant gran, i així tenir-les cobertes d'una forma econòmica. El bisbat va tardar un temps llarg a contestar, perquè ja se sap que els bisbes tenen molta feina a... si... han de... i de... que no funcionava la impressora." I ha afegit que si Déu vol
"ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran".

Foto: Pixabay

Segons un correu que ens ha arribat a la redacció de forma anònima i que ha demanat màxima discreció si us plau (administrativa@ajuntamentolost.cat) el motiu és: "Quan es van demanar els pressupostos, encara es pagava amb pessetes, era a finals de 2001 i les màquines per pagar i obrir les pistes anàven amb monedes de 500. Això és un handicap ara que ja no es va amb aquestes monedes. Es veu que a ningú se li va acudir preguntar si es podia canviar per euros o fer el pagament d'alguna altra manera. Fins que l'altre dia, un regidor es va posar les ulleres del cerca i va llegir a la lletra petita: Màquina adaptable a euros quan es faci el canvi (2002). La resta ja ho sabeu." El correu acaba dient que, ha pogut escoltar en algun despatx que: "ara sí, que ja, que sí que de veritat, que sí que sí que s'acabaran".

Aquests són els resultats de la nostra investigació periodística. Tot això són rumors, diuen, diuen, diuen... Vostres són les conclusions.

La victòria dels Carlins a Alpens es paga a 1.24, mentre que la dels Liberals es paga a 2.40. La casa d'apostes betlluç.cat té en compte l'estadística de les últimes edicions.

Aquest cap de setmana es celebra la Fira del Jovent a Alpens. Altra vegada, es tornaran a veure les cares Savalls i Cabrinetty, Liberals i Carlins. La casa d'apostes betlluç.cat, seguint les estadístiques de les últimes edicions a través d'un potent algoritme, ha establert les quotes de les respetives victòries. Si apostes per la victòri del bàndol Carlí, pots guanyar 1.24 euros per euro apostat. Mentre que si guanya el bàndol Liberal, pots arribar a guanyar 2.40 euros per euro apostat. En cas d'empat (taules), es retorna la quantitat apostada.

En cas de que vulguis apostar per altres opcions, també les pots trobar. Betlluç.cat amplia l'oferta d'apostes:

-Si cau en la batalla el comandant brigader Cabrinetty, cotitza a 1.15 euros.
-Si cau en la batalla és Savalls, la cotització puja a 3.50
-Si un fusell s'encalla, 2.50.
-Si li cau la gorra a un actor, 1.75.
-Si cauen més de dues gorres, 2.30.
-Si un/a visitant diu "ca macu és aquest poble" 1.35.
-Si un/a visitant surt amb el botó descordat després de l'esmorzar Carlí i del dinar de la Fonda 1.20.
-Si algú no pot sortir de la room escape de Cal Salau 2,45.
-Si Miquel del Roig no canta La Farola 45,87.
-Si Miquel del Roig tarda més de 15 minuts a canta La Farola 12.50
-Si el pesat de turno del concert, que sol anar mamat, no triga ni 10 minuts a demanar-li al Miquel la cançó de La Farola 6.70.

Les apostes estan obertes. Obrin joc.

Yu Saness l'empresari xinès que fabricava les enganxines del "Lluçanès és Comarca" pregunta si encara n'han de fabricar més.

Foto: TravelCoffeBook (Pixabay)

Yu Saness, l'empresari xinès responsable de la fabricació d'enganxines de la plataforma d'"El Lluçanès és comarca", pregunta que si encara n'han de fabricar més, perquè té la plantilla d'impremta feta i el taller apunt.

El senyor Yu, que està de visita turística a Catalunya, ha aprofitat per personar-se al Lluçanès i preguntar per aquest fet. Un altre motiu de la seva aparició, és que no recorda el número de Pantone del color "blau" de l'adhesiu. Després d'una breu discussió, Yu afirma que s'assembla al color de la llum superior d'un semàfor. Com el/la lector/a pot apreciar... l'empresari és daltònic. Els membres de la plataforma, arribant a aquesta conclusió i perquè no hi hagi confusions, li van passar el número corresponent 2035 XGC

Després de que la plataforma el rebés, Yu, ha marxat de la subcomarca molt confús, perquè no entén com poden demanar adhesius de "El Lluçanès és comarca", però no ho és. Tampoc entén el tema de la consulta a la comarca ni els resultats... però això tampoc ho entenem nosaltres.

Ara es pregunta: "I quan sigueu comarca, podré seguir imprimint adhesius? Amb quin text? I si no ho acabeu sent... tindria sentit que fes adhesius amb el lema: El Lluçanès va ser comarca? O el Lluçanès és adhesiu?". Com podeu comprovar, aquest senyor el que vol és vendre. També ens va preguntar si volíem que fessin els adhesius amb xinès, que està molt de moda en el món dels tatuatges. A part de tot això, també s'ha interessat per altra tipologia de merxandatge amb "El Lluçanès és comarca": palets per menjar, toros fets com de trencadís gauidinià, didals, spinners per la canalla, vestits de sevillana amb el text bordat, barrets mexicans, samarretes de la selecció de futbol de la comarca o aprofitant l'embranzida del pàdel en farà pales.
 

Unió del Lluçanès (UDC) encara existeix perquè no els hi ha arribat cap notificació de la dissolució del partit

Unió Democràtica de Catalunya (UDC Lluçanès) seguia activa fins aquest dissabte. Quan es van assabentar de la notícia només feien que negar-ho, que "no pot ser".

La redacció de La Rella Today es va posar en contacte amb la secció comarcal del partit, arrel d'una nota de premsa que comunicava que Unió Lluçanès estava preparant la campanya pel No al referèndum del setembre.

Un cop ens vam personar al local de la secció, ens va rebre en Josep Antoni Mentrestant i Tarragona. La notícia els hi va caure com un gerro d'aigua freda. En Josep diu que allà al local, "mai va arribar cap fax ni cap telegrama". "A més a més, tenim una màquina moderna, un ordinador IBM que funciona amb MS-DOS i no hem rebut cap mel." "Tenim un telèfon gòndola que sempre que sona, la Montserrat l'agafa, i ja et puc afirmar que en Duran i Lleida no ens ha pas trucat." "Potser van enviar una carta, però no tenim bústia, perquè per Sant Joan la van rebentar la canalla."

Després d'estar explicant el que havia passat, i mostrar-li les notícies a la tablet, en Josep va quedar gairebé paralitzat i no volia parlar. La Montserrat ens va dir, seguint en la fase de negació, que totes les notícies que els hi havíem ensenyat eren de premsa poc seriosa. De seguida els hi vam mostrar la mateixa notícia des del diari que volien veure, La Vanguardia. En aquells moments van afegir: "Si ho diu el conde..."

Ara no saben què passarà amb el local, que és propietat del partit, i té un deute d'uns 22 milions d'euros. Ahir mateix, els Mossos van precintar el local i potser (afirmen off the record) es subhastarà. 

Font gràfica: JohannesW (pixabay)

Abans de tancar l'edició d'aquesta notícia hem rebut un comunicat signat per en Josep i la Montserrat que hi diu: "Hem okupat el nostre lokal, i el declarem espai de llibertat. La decisió ha estat presa en Assemblea. Serà un lokal autogestionat, li agradi o no a La Caixa. Ens estan obligant a ser totes propietaries, a pagar 40 anys als bancs, a estar lligats a l'hipoteca i viure sota el terror de perdre el lloc de treball, a respectar la propietat privada per sobre de les necessitats de les persones, ens estan obligant a traicionar-nos a nosaltres mateixes." Aquest gir dels esdeveniments no sabem com pot acabar, en seguirem el cas.

Un "senyor" vol denunciar al col·lectiu feminista La Fetillera per bruixeria

Document gràfic: cocoparisienne

   Aquest article dista molt de la línia editorial d'aquesta publicació, però de tant en tant donem altaveu a persones que no el troven en altres mitjans.

   Aclarit aquest punt... Anem per explicar la visita per sorpresa a la redacció, d'un "senyor" que vol protegir la seva identitat i procedència, i que ens venia a explicar els motius de la denúncia que vol interposar al col·lectiu feminista La Fetillera. El col·lectiu s'audefineix com: Un grup de dones del Lluçanès amb la voluntat de tenir un paper rellevant de la lluita feminista dins el nostre territori. 

Cosme Soler (més conegut en cert llocs com a Tarragó) admet que vol posar una denúncia per bruixeria i ens diu que de proves en té de sobres. 

En transcrivim una part de la conversa, perquè així no hi hagi males interpretacions. Va voler parlar amb el periodista home de l'equip, perquè "tu m'entendràs millor". Aquest "senyor" anònim, en Cosme, comença els seu discurs dient: "Jo no sóc pas masclista però..." i aquí comença una retahila del que per a ell són proves. (Per no ofendre la sensibilitat d'algunes persones n'obviarem algunes parts). "Per començar diuen que són feministes, ja em diràs, com si fos necessari..." continua dient "Tot això del patriarcat és una exageració", "Això de que guanyen menys diners per treballar el mateix, és perquè [...] "El que haurien de fer les dones és [...]", "que si són feminazis i [...]", etc. És a dir, tots els tòpics i estereotips d'un masclista de cap a peus, tot i que ell diu que no ho és i que no reproduim. Després d'atuar-lo un moment perquè està vermell com un tomàquet i una mica sufocat, just quan una gota de suor li entra a la boca, acaba el reguitzell amb... "Això amb Franco no passava, ni hi havia denúncies".

Després d'agafar més aire ens exposa més proves: "Fins i tot he sentit a dir a una Fetillera: nosaltres som les nétes de les brúixes que no vau poder matar." "No us sembla sufient aquesta afirmació? Està claríssim!". A més a més "Sé que es van reunir a Prats per fer un akelarre, i aquell dia, van acabar pintant una paret. Jo els hi vaig repintar hahaha, però les [...] es van tornar a reunir i la van tornar a pintar. Què s'han cregut!". "I per no parlar del nom del col·lectiu... està claríssim, jo no sé a què esperem." En aquests moments, té la vena jugular inflamada per sobre de les seves possibilitats i s'ensuma la mà que tenia l'entrecuix.

Soler, ha enviat una carta a l'alcalde de St. Feliu Sasserra perquè "es reobri el serrat de les forques i es facin judicis justos com els d'antes". 

Mentre no donem crèdit a tot el que estem sentint, en Cosme s'aixeca ràpidament i ens engega: "Marxo, que fa calor i les noies porten menys roba. Així se'm fa més fàcil identificar marques de brúixa. Dissimuladament frego l'esquena d'una dona amb aigua beneïda per pdoer distingir si aquesta té el senyal del dimoni, una marca com un peu de gall. No puc perdre més temps." D'una revolada agafa amb una mà el diari ABC que ja portava quan ha arribat, i se'l posa sota l'aixella suada. Amb l'altre mà ens diu Adéu com fent un senyal per demanar un taxi.

Acabem abruptament, com en la situació narrada. Esperem que les autoritats pertinents no li facin cas, o directament que l'institucionalitzin a ell.

El doble de l'alcalde de Prats, Jacob Pomaire, demana un augment de sou

És sabut (potser llegenda urbana) que el fill de Saddam Hussein (i ell mateix) utilitzava dobles per desconcertar a rivals, per qüestions de seguretat i també, per aparèixer a llocs públics mentre el real  assistia a reunions secretes. Una dada, el doble d'Uday (fill Saddam), va sobreviure a 11 intents d'assassinat.

Foto: Pixabay

Jacob Pomaire, és el nom de la persona que treballa a temps complet fent de doble d'Isaac Peraire.

L'endemà de les eleccions municipals de Prats de Lluçanès, Jacob va rebre una trucada que li canviaria la vida. Reproduint les paraules del mateix protagonista: "Em vaig espantar molt quan em van preguntar si volia treballar de doble, pensava que seria una feina molt perillosa". En un inici, Jacob es va pensar que potser seria una broma telefònica d'en Peyu, però no va ser així. "Després d'estar una estona parlant amb l'interlocutor, vaig entendre que les meves funcions no serien de seguretat, sinó que només consistia en: parlar poc i tirar-se moltes fotos/selfies. Així que, em vaig relaxar... i la negociació del conveni va ser molt fàcil, ja que en aquell moment pensava que la feina seria bufar i fer ampolles". 

Ara però, tot ha canviat. Jacob demana ampliar el seu sou (que avui dia és de 2300 euros/mes nets) al·legant que "estic fart de tirar-me fotos i haver-les de penjar al facebook, twitter, instagram... n'estic fins els webs". Afegeix que "el conveni no contemplava fer de comunity manager i tampoc cobro plus per suportar a persones tant plastes". En un altre moment de la conversa ens diu que "no em paguen el quilometratge", mostra la seva animadversió per les camises de quadres i després d'estar plorant durant 5 minuts afegeix que... "sóc vegetarià, i a vegades he anat a dinar a casa de l'Isaac fet-me passar per ell clar, i per no aixecar sospites...". Amb aquesta frase va acabar l'entrevista. No es va voler cap foto del moment tampoc.

Des de la redacció de LaRellaToday mostrem el nostre suport a en Jacob i ens posem una medalla com a periodistes d'investigació per descobrir el secret de tanta fotografia. Som conscients de que potser fem caure un mite.

Aquest blog no té res a veure amb cap premsa/publicació seriosa com és La Rella

Qui escriu aquestes línies i les que vindran, Merluccius Merluccius, avisa de que aquest blog pretén ser (a vegades ho aconseguirà, d'altres no: satíric, irònic, sarcàstic, d'humor negre, humor blanc, humor groc, verd, antracita o marengo (sense discriminació). Ho escric tot perquè sovint veig confuses les línies entre unes definicions i unes altres. 

Però en tot cas, reitero, que no té res a veure amb la publicació original de La Rella i que fa anys que es publica al Lluçanès.

Twitter: @larellatoday i també a Facebook: La Rella Today