Un senyor d'un poble del Lluçanès (nom del qual no s'atreveix a dir, i tampoc direm el seu) fa 5 anys que no gosa baixar a Vic. Això potser us pot sonar estrany o no, però ara sumeu-hi que té la dona enganyada, ella creu que baixa a mercat cada dissabte. A nosaltres ens va semblar una bona història i que mereixia una entrevista.
 |
| Foto: Pixabay |
Quan arribem al punt de trobada, trobem al nostre home solitari, observant amb la mirada perduda la plana de Vic, des d'un lloc a prop de St. Bartomeu. La posta de sol és de foto. Al girar-se descobrim un rostre trist, vestit amb bermudes, unes nàutiques i un polo Lacoste.
"Doncs sí, fa 5 anys que no goso baixar a Vic, i us responc el perquè ja que hi som... Doncs perquè ja veieu quin cotxe tinc, un Audi A4 de color blau marí. Però això no és tot... Ja veieu quin polo porto, i de quina marca... la del coi de cocodril."
Decepcionats? Nosaltres també. Realment, ens pensàvem que el motiu seria més greu, o que hi havia un bé innegociable per al qual en Joan, no podia baixar a Vic. El resultat és que no s'atreveix pel cotxe que té (millor que el nostre) i per la vestimenta.
"El tema de vestir el porto molt malament... (comença a plorar). Fa 5 anys, passejant un dissabte de maig per la plaça major, em vaig adonar que ningú portava polos de la Lacoste (amb el que m'havien costat) i que tampoc n'hi havia gaires amb nàutiques. En aquell moment, em vaig sentir un ningú. Ara, si no portes un polo d'aquests amb la bandera de Noruega marca na'pa pijos no pots anar per la plaça sense que mirin raro (na'pa pijos, traduïm, fa referència a la Napapijri). I llavors... has d'anar amb bambes Munich, però amb això ja no s'hi fixen tant. On vas a parar anar així vestit semblava que em deien els ulls de la gent que es clavaven en mi. Segur que és de la CUP devien pensar per dins"
I segueix... "Jo vinc d'aquí dalt, de pagès... i clar... per baixar a baix... s'ha d'anar arreglat. De fet... potser fa més pudor de porc a Vic que per aquí a dalt, però bé... la gent és més senyora, on vas a parar."
Com que veiem que sembla que es va esbafant, i que el plor va baixant, el deixem ploriquejar una mica més. Perquè ho tregui tot.
"La meva dona, ja va al mercat dels diumenges a Prats, però no para de comprar-me coses d'altres marques. I clar, jo no li vull dir res. És d'aquelles que s'ho prendrien molt malament, és molt sentida. Així que au! Vinga que comprar nàutiques, vinga que comprar clàssica. No veu que jo sóc més mudernu."
"Però el més greu és que ella es pensa que cada dissabte baixo a Vic. I en realitat vaig a Manresa o a Berga, per anar variant. I això suposa més gastu de betzina."
En aquest punt es desmunta, i plora desconsoladament. Ho està traient tot.
"Mireu, amb això de vestir encara ho puc solucionar per internet. Però el BMW... Amb la despesa que faig de més, no hi haurà manera de poder-lo canviar. No m'imagino entrar al pàrquing del passeig de Vic amb un Renault, o un Volkswagen, o amb el meu..."
En aquest punt, en Joan, s'atura de cop i volta. Para de plorar. Aixeca el cap, i ens mira fixament. De sobte ens etziba.
"Ja ho tinc... Faré un Verkami".
Això és tot. Ja ho sabeu, si voleu ajudar a en Joan amb una mica de "calderilla" busqueu el verkami. Ara! No vol pas un BMW qualsevol... el vol d'alta gama. #prayforoneBMW #prayforjoansensenapapijri
