La NASA alerta al Consorci del Lluçanès, davant la construcció de la nova gasolinera, que St. Martí d'Albars es pot convertir en un forat negre.

Imatge: Pixabay. NASA 

Científiques i científics de la NASA han realitzat un estudi, calculant que la probabilitat actual que es produeixi un forat negre a St. Martí d'Albars, actualment està en un 65%, però que amb la creació de la nova gasolinera podria arribar a un 85% (al límit de risc de col·lapse).

Un forat negre, és un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum. A partir d'una gran massa o energia, pot  col·lapsar sobre si mateixes de forma catastròfica i imparable i en la seva caiguda formen un pou a l’espai. aquest cas, el de St. Martí, seria el primer forat negre que es generaria dins d'un planeta, cosa que fins ara no ha passat mai.

Segons ha pogut consultar la redacció de la Rella Today, l'estudi rutinari del satèl·lit ONYX NROL 11 va detectar moviments estranys per la zona. Aquests moviments van ser seguits durant un temps.

Les conclusions que han arribat és que en aquest petit territori, s'hi acumulava una gran quantitat d'energia desconeguda. Una part d'aquesta energia provenia d'un lloc on hi van detectar fum al llarg de tots els dies i a totes hores (la fàbrica de pèl·lets), d'altra energia de purins de les moltes granges de la zona i una altre focus d'energia molt preocupant venia de la planta de Fumanya, on encara no han acabat de determinar quin és l'origen de les pudors (es desconeix la matèria, i els estudis que es van demanar a la generalitat són molt confusos). 

Font: Pixabay. Forat Negre

Fins aquí, la NASA va deixar la carpeta de banda perquè el risc de creació d'un forat negre era d'un 65%.  Però d'on ve ara la preocupació? Doncs que a partir de la construcció de la nova gasolinera, el risc de col·lapse es situaria en un 85%, una dada massa elevada. 

Fonts no oficials, confirmen o no que han sentit a comentar que qui decideix aquestes coses no està gaire preocupada, com sempre vaja. Però que aquest estudi potser els perjudicarà a l'hora de plantejar St. Martí com a candidata a acollir el Cementiri Nuclear. Hi ha veïns/es que estarien en contra de la gasolinera i també del cementiri nuclear, però sembla que tirarà endavant el projecte ja que han sentit a dir a organismes oficials que: ja no ve d'aquí... que això de la carta de paisatge s'ho passen per aquí i per allà... que són llocs de treball... i que si al final tot col·lapsa, ajudarà a Lluçanès Turisme a donar un impuls (així vindrà gent a veure-ho). La NASA desconeix la proposta del cementiri nuclear, però possiblement, amb la construcció d'aquest... St. Martí acabi col·lapsant si no ho fa abans.

Desapareix el 80% d'ocells del Lluçanès

Imatge Wolfgang Claussen a Pixabay

El famós ornitòleg Oriol Milà Rossinyol, ha qualificat la minva d'exemplars de diferents espècies com a molt elevada. La descoberta la va realitzar el passat dilluns 5 d'agost.

Actualment, encara no s'ha recuperat la població, però sembla que amb les investigacions de l'ornitòleg natural de Martinet, ja se sap els motius d'aquesta davallada de població.

Oriol explica a l'equip de redacció de la Rella Today: "Les últimes hipòtesis apunten a que la causa d'aquesta desaparició d'un dia per l'altre es deu a una aturada de la fàbrica de Pèl·let del centre de la comarca (si és que és comarca)".

Resulta que el passat dilluns 5 d'agost, hi va haver una avaria a les 17:14 en la zona de la xemenia de combustió. La fàbrica, va deixar d'emetre fum durant uns llargs 45 minuts. Temps suficient per generar el caos en els ocells de la zona. 

Amb paraules d'Oriol Milà: "Els ocells havien après a orientar-se amb el fum que emet permanentment la indústria, ja no es guiaven per les muntanyes. Fruit d'aquesta aturada van perdre les referències visuals." L'equip de la Rella Today, troba una mica estranya aquest hipòtesi, però l'ornitòleg expert, confirma la teoria amb el descobriment posterior.

"La confirmació de les diferents hipòtesis, agafen força com a teoria, al descobrir dies més tard, la colònia d'ocells Lluçanesa al Camp de Tarragona (concretament a la zona de la petroquímica). Allà, guiats per les columnes de fum, hi he trobat les espècies desorientades."

Amb la curiositat que ens caracteritza, li preguntem per la resta; el 20% que s'han quedat en aquestes terres. Milà ens respon: "El 20% ha desenvolupat el sentit de l'olfacte i es guia per les olors (per dir-ho d'alguna manera). Ara, la seva referència per a guiar-se és la Planta de compostatge."

La recuperació del 20% es podrà fer, en algun moment que s'aturi el fum a la zona de Tarragona i reconeguin el reclam d'on havien marxat. Però sembla que serà difícil.

Un senyor del Lluçanès fa 5 anys que no baixa a Vic. Per què? Els motius us sorprendran. (espòiler: perquè no té un BMW ni tampoc un polo Napapijri)

Un senyor d'un poble del Lluçanès (nom del qual no s'atreveix a dir, i tampoc direm el seu) fa 5 anys que no gosa baixar a Vic. Això potser us pot sonar estrany o no, però ara sumeu-hi que té la dona enganyada, ella creu que baixa a mercat cada dissabte. A nosaltres ens va semblar una bona història i que mereixia una entrevista.

Foto: Pixabay

Quan arribem al punt de trobada, trobem al nostre home solitari, observant amb la mirada perduda la plana de Vic, des d'un lloc a prop de St. Bartomeu. La posta de sol és de foto. Al girar-se descobrim un rostre trist, vestit amb bermudes, unes nàutiques i un polo Lacoste. 

"Doncs sí, fa 5 anys que no goso baixar a Vic, i us responc el perquè ja que hi som... Doncs perquè ja veieu quin cotxe tinc, un Audi A4 de color blau marí. Però això no és tot... Ja veieu quin polo porto, i de quina marca... la del coi de cocodril."

Decepcionats? Nosaltres també. Realment, ens pensàvem que el motiu seria més greu, o que hi havia un bé innegociable per al qual en Joan, no podia baixar a Vic. El resultat és que no s'atreveix pel cotxe que té (millor que el nostre) i per la vestimenta.

"El tema de vestir el porto molt malament... (comença a plorar). Fa 5 anys, passejant un dissabte de maig per la plaça major, em vaig adonar que ningú portava polos de la Lacoste (amb el que m'havien costat) i que tampoc n'hi havia gaires amb nàutiques. En aquell moment, em vaig sentir un ningú. Ara, si no portes un polo d'aquests amb la bandera de Noruega marca na'pa pijos no pots anar per la plaça sense que mirin raro (na'pa pijos, traduïm, fa referència a la Napapijri). I llavors... has d'anar amb bambes Munich, però amb això ja no s'hi fixen tant. On vas a parar anar així vestit semblava que em deien els ulls de la gent que es clavaven en mi. Segur que és de la CUP devien pensar per dins"

I segueix... "Jo vinc d'aquí dalt, de pagès... i clar... per baixar a baix... s'ha d'anar arreglat. De fet... potser fa més pudor de porc a Vic que per aquí a dalt, però bé... la gent és més senyora, on vas a parar."

Com que veiem que sembla que es va esbafant, i que el plor va baixant, el deixem ploriquejar una mica més. Perquè ho tregui tot.

"La meva dona, ja va al mercat dels diumenges a Prats, però no para de comprar-me coses d'altres marques. I clar, jo no li vull dir res. És d'aquelles que s'ho prendrien molt malament, és molt sentida. Així que au! Vinga que comprar nàutiques, vinga que comprar clàssica. No veu que jo sóc més mudernu."

"Però el més greu és que ella es pensa que cada dissabte baixo a Vic. I en realitat vaig a Manresa o a Berga, per anar variant. I això suposa més gastu de betzina."

En aquest punt es desmunta, i plora desconsoladament. Ho està traient tot. 

"Mireu, amb això de vestir encara ho puc solucionar per internet. Però el BMW... Amb la despesa que faig de més, no hi haurà manera de poder-lo canviar. No m'imagino entrar al pàrquing del passeig de Vic amb un Renault, o un Volkswagen, o amb el meu..."

En aquest punt, en Joan, s'atura de cop i volta. Para de plorar. Aixeca el cap, i ens mira fixament. De sobte ens etziba.

"Ja ho tinc... Faré un Verkami".

Això és tot. Ja ho sabeu, si voleu ajudar a en Joan amb una mica de "calderilla" busqueu el verkami. Ara! No vol pas un BMW qualsevol... el vol d'alta gama. #prayforoneBMW #prayforjoansensenapapijri

Nova proposta de turisme al Lluçanès: Ruta de la Mala Llet.

Foto: Cairomoon (Pixabay)

Després de l'èxit de la Ruta de la Llet, una "proposta agroturística del Lluçanès que permet visitar a diferents produtors i elaboradors de llet, formatges i productes làctics", apareix... La Ruta de la Mala Llet.

El consorci del Lluçanès, ha encarregat a un grup d'experts que creï aquesta nova ruta, la finalitat de la qual, és acabar "encabronat".
Els punts d'interès seran per motius d'interès arquitectònic, aromàtic, contaminant, bizarro, etc.

La ruta, començarà a Prats de Lluçanès, visitant el que va ser Puigneró. Seguidament, agafarem el cotxe o l'autocar i ens arribarem a Sant Feliu Sasserra, visitant l'entorn de Sanfeplast i les seves restes arqueològiques. La ruta continua direcció Olost, passant per davant dels "Silos" que hi ha a l'entrada del poble, entrant a mà esquerra (bé, és impossible que no els veieu). Avançarem cap a Sant Bartomeu del Grau, per fer un "de oca en oca i tiro perquè em toca" a una altra megaconstrucció del Puigneró. Aquí es farà una aturada llarga, perquè l'edifici és llaaaaarg i per veure imatges de com allà abans hi havia un turó. 
Per anar acabant, no podem fer aquesta ruta sense passar per una de les moltes granges (macrogranges porcines) que escampen sucs de purins sense cap mena de control o ètica (Qui ha escrit ètica? Ètica en una mateixa frase on hi aparèix la paraula purins? Però si és un oximoron. Ja deu ser culpa del becari això, que agosarat). Com que n'hi ha moltes, no hem indicat cap lloc en concret, es podrà escollir. Queden exempts de fer aquesta visita els turistes i les turisteses que vinguin de la plana de Vic, ja que allà van ben servits i la pudor ja no els hi afecta.

I per acabar la Ruta de la Mala Llet... Per si algú encara no en té prou... Sempre cal acabar en un punt àlgid, per crear un clímax inigualable: Visita final a Fumanya. Es farà una aturada a Sta. Creu per anar acostumant les fosses nasals, i per apreciar, que ja de lluny es detecten amb molta intensitat les seves flaires. Mica en mica ens hi anirem acostant, de tal manera que si algú és molt aprensiu/va pot parar i tirar enrere. Es recomana fer la visita a l'estiu, per posar-se més a la pell de la gent d'aquest poble.

Si en aquests moments encara no us ha entrat la Mala Llet... Potser és que veniu de Txernòbil o de Múrcia.

S'autoinculpa i ens respon sobre l'enigma de l'article de La Rella "Què passa amb els plataners"?

Un home d'avançada edat (no especifiquem l'edat per no ofendre a ningú), s'ha adreçat a la redacció de La Rella Today per autoinculpar-se dels plataners morts que hi ha a les carreteres del Lluçanès.

Foto: Mampu (Pixabay)

Segons l'article publicat a la revista (aquesta real) de La Rella: "Diversos veïns i veïnes dels pobles del nord del Lluçanès han fet avinent que alguns plataners centenaris no han brotat aquesta primavera. Es tracta d'alguns exemplars del Collet, altres propers a Can Coma, i altres fins a Cal Sant Ponç, al trencant de Sant Bartomeu del Grau."

Les causes d'aquestes morts semblen estar causades, segons la persona que confessa, pels orins que hauria anat dipositant a la vora d'aquests plataners. El senyor "X" ens transmet amb cara de preocupació que: "Tinc incontinència, i quan em ve, em ve. Paro el cotxe, i el que tinc més a prop solen ser els plataners. Sóc home d'anar a esmorzar bé per aquestes contrades, i després passa el que passa." 

Afegeix que... "Potser la culpa de que els meus orins causin la mort dels arbres, és que em bec l'aigua de l'aixeta." No direm el poble del senyor "X" per no causar alarma social. 

El seu relat segueix: "Ha de ser l'aigua, perquè la resta de coses que em bec són molt bones i també sanes: per esmorzar faig un sol i sombra, després un carajillo, i tot banyat amb vi negre que va molt bé pel cor. Per dinar faig un parell de cerveses abans de començar perquè diuen que són antioxidants, i afegeixo més vi negre per allò dels tanins, una mica de ratafia per pair, i un whisky perquè va bé per la circulació. Un parell de cerveses a mitja tarda. A vegades algun divendres també faig un parell de cubates si m'arribo al Puti de Nederland aquell (Això no ho apunteu que si se n'entera la meva dona em pela), tot i que només hi vaig per fer el beure eh! I per sopar, una mica de vi i un parell de pedres de licor d'herbes per anar a dormir. El normal que beu qualsevol persona vaja!."

Per acabar la confessió, i amb un posat de perdonavides ens diu: "Pixo als plataners, perquè a part de quedar a prop, la meva mànega és més aviat... hehe... que amb una alzina no faria, i com que els plataners fan un bon diàmetre de tronc... no voldran pas que causi cap accident oi?."

Com que no fem judicis, i aquesta investigació la porta la Diputació... esperarem a la seva resolució per veure si la culpa és o no del senyor "X". Si és el cas, li recomanarem que es presenti davant d'una comissaria. I tant si és el cas com si no, potser que es faci mirar els ronyons amb un especialista, que potser hi té més pedres que a la cantera de Carrara.

La Rella Today destapa el pla ocult del PHN per fer un pantà a Oristà.

Després d'una llarga investigació, la redacció de La Rella Today, hem descobert que hi ha projectat dins el Plan Hidrológico Nacional (PHN) la construcció d'una presa a Oristà.

Aquest pantà afectaria a tot el poble, ja que l'aigua arribaria fins a Sant Sebastià. L'hermita quedaria com una península, tal i com queda Siurana.

La investigació es va iniciar al descobrir que hi havia Fons d'inversió voltors (de Goldman Sachs, Las Vegas Sands amb el mateix Sheldon Adelson anant a dinar Cal Trumfo) que  estaven comprant terrenys a la Torre d'Oristà, i també Núñez y Navarro. A partir d'aquí es va anar estirant el fil i... consultant a l'ajuntament d'Oristà per una banda, i la documentació del PHN i l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) es va arribar a la conclusió de que alguna cosa molt gran passarà. 

El PHN ho contempla perquè "troben molta resistència per realitzar el transvasament de l'Ebre, i potser el transvasament de la Gavarresa no serà tant complicat a nivell social."

I pel que fa a la resposta de l'ajuntament és la següent:

"No ho veiem com un inconvenient, al contrari. Penseu que tenint la Torre d'Oristà, la repoblació de la gent que viu ara a Oristà serà fàcil i farà millorar molt el poble. Ja tenim pensats alguns canvis: L'Skyline de la Torre canviarà totalment, agafant com a emblema el seu més preuat edifici, que és el Pinsos Empire State Building. Aquest, formarà l'inici de la 5a avinguda, serà ben recta, seguint un tros de la carretera actual. Així mateix, el carrer de Baix serà la 1a avinguda i d'aquesta manera seguirà successivament fins a la 11a avinguda que és on ara hi ha el carrer Nou. La resta d'edificis ja vindran sols: un casino, una torre Agbar, unes torres Petronas... La part del nord serà un Business Center total. Mentre que a la part sud hi haurà un resort, ja que a la zona de Planoguera serà on començarà la platja creada pel pantà.

Pel que fa al carrer Mossèn Riba Pont, canviarà el seu nom i ara es dirà Broadway. L'alcalde diu que ho han decidit perquè no és ben bé recte i també perquè el carrer començarà a la Sala Polivalent, així que té tot el sentit que l'anomenem d'aquesta manera. El carrer de Baix serà la 1a avinguda. El que no tenim clar encara, és on farem el Central Park, però ja ho pensarem. Per acabar ha afegit, que si no espavilen a Tarragona, potser acabaran fent ells mateixos el Barcelona World."

L'ajuntament d'Olost ja coneixia alguns d'aquests plans i s'ofereix per acollir el museu de la terrissa dins l'espai Rocaguinarda.

L'ajuntament de Prats (que també tenien informació) té por que la Torre creixi molt, i després sigui qui reclami la capitalitat del Lluçanès. Per aquest motiu, des del consistori s'ha realitzat la sol·licitud d'aquesta infraestructura. Al·leguen que com a actual capital, les grans inversions han d'anar a parar allà. L'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) els ha respost que per molt que vulguin la presa a Prats, no té ni sentit i tampoc està justificada la seva funcionalitat. Un veí de la Torre ens ha dit: "Que se la quedin, i la fotin allà a Lourdes".

Sembla ser però, que hi ha moviment veïnal i que potser no es tira endavant. Avui hi ha un concert d'en Cesk Freixas a Oristà... Potser servirà per començar la reivindicació?

Uns narcotraficants es presenten amb to amenaçador a Perafita, perquè han sentit que hi ha molta coca

Foto: Pixabay

Divendres passat, a la població de Perafita hi va fer cap, una banda de narcotraficants molt perillosos. 

El motiu de la visita, segons ens confirma la dependenta del forn Franquesa (a partir d'ara "M". Lletra escollida a l'atzar), és perquè havien sentit a dir que: "Perafita és famosa, entre altres coses, per la coca." 

Us expliquem els fets, relatats per la dependenta (M) i un client (Jep) que hi havia en aquell moment fent un "carajillo".

"Resulta que va parar un cotxe aquí davant, i va baixar un home amb gorra, roba ample així com de raperu i un mocador a la boca. Jo no vaig veure que portés cap pistola, però en Jep si, tot i que creia que no era de veritat." Al entrar va dir:

Narco- Buenas tardes señorita. Solo le voy a hacer una pregunta... ¿Plata o Plomo?

M.- Ai noi, com li vagi millor... també acceptem targetes de dèbit i de crèdit.- (Li vaig dir això, perquè sap, vaig tenir un nòvio d'Argentina i sé que plata vol dir calerons).-

Narco- Parece ser que no me entiende señorita... Le he dicho que...

M.- (El vaig interrompre)- Oi tanto como le he entendido. ¿Que le ha dado un golpe de frío que lleve este pañuelo?

Narco- Señora... ¡Cállese carajo!

Jep- Maleducat! És manera de tractar així a una pubilla?

Narco- Usted, cállese abuelo “malparido”, “gonorrea”, “pirobo”, “hijueputa”.

M.- Tú! ¿Que te has creído Maleducado? (En aquells moments va aixecar la pistola, i en Jep va intervenir)

Jep- Ruc! Pebràs! Carnús! No ets prou gran per anar jugant amb pistoletes. Agafa una aixada si tens pebrots, i comença a cavar per fer algu de profit... cagamandúrries.

"En aquell moment, es va girar i va marxar corrents cap a la porta. El Jep el va seguir i el va veure pujar en un Renault Fuego vermell tunejat, duien la música a tope aquesta d'ara del reguetó i van fer derrapar el cotxe per escapar-se a tota bufa.

Al cap de mitja hora van aparèixer els mossos d'esquadra, amb la foto del cotxe aquest. Resulta que estaven buscant una banda molt perillosa de narcotraficants per la comarca. En saber això em va venir un "sofocón"!

Els mossos creuen, que el narcotraficant es va posar nerviós amb la seguretat i resistència que va notar en la M. i el Jep. Possiblement va pensar... aquests estan pitjor que jo, o bé que... aquesta gent és tant perillosa que no té por a la mort.

La M. ha volgut afegir que: "ara entenc, perquè algunes persones que treballem aquí i els amos, han trobat algun cap de cavall al llit." "Jo no me n'he trobat cap, el més estrany que m'ha passat és que un senyor em va fer un petó a la boca sense solta ni volta el molt porc."

Fins aquí la nostra investigació. Les conclusions a que hem arribat són:

1- Ha de ser una banda molt professional, ja que utilitzen tècniques d'ocultació com un Renault Fuego vermell, per passar desapercebuts.

2- Que no li direm a M. què significa això de fer un petó a la boca.

3- No creiem que tornin a pujar, perquè els mossos els van trobar més tard a la carretera de la Trona perquè un narco es va marejar i estava vomitant. Els van detenir a tots amb molta facilitat. 

4- Cal vigilar si posem la ruta més curta a les opcions del GPS. Et pot portar per carreteres complicades si no hi estàs acostumat/da.
5- Coca és una paraula polisèmica.